EL CONTROL AL GOVERN: Preguntes, Interpel·lacions i Compareixences
A més de legislar, el Parlament té entre les seves funcions la de controlar l'acció del Govern (art. 66.2 CE), el que fa a través de diversos mecanismes, que es refereixen a:
- Formació de l'Executiu (Debat d'investidura)
- La seva possible cessació (moció de censura i qüestió de confiança.
- El control de la gestió dels diferents Departaments
Per a aquesta funció, el Parlament disposa de:
PREGUNTES, INTERPEL·LACIONS I COMPAREIXENCES DEL GOVERN (art. 109-111 C.E. i 180-192 R.C.)
És la forma en la qual el Parlament controla "el dia a dia" de la gestió del Govern. L'Executiu i cada un dels seus membres estan sotmesos a les preguntes i interpel·lacions que se'ls formulin a les Cambres (art. 111 CE) el Congrés i el Senat podran sol·licitar la presència dels membres del Govern en ple i comissió (art. 110.1 C.E.), així com demanar "la informació i ajuda que precisin del Govern i dels seus departaments i de qualssevol autoritats de l'Estat i de les Comunitats Autònomes" (art. 109 C.E.).
Una sessió plenària ordinària dedica per regla general un mínim de dues hores a debatre preguntes i interpel·lacions. Aquestes sessions de control es duen a terme els dimecres (al matí en el Senat i a la tarda en el Congrés).
En primer lloc es debaten les preguntes i, a continuació, les interpel·lacions. La resposta del Govern a aquestes últimes dóna lloc a una iniciativa del grup interpel.lant que recull les conclusions d'aquest debat amb l'Executiu i les converteix en propostes (moció conseqüència d'interpel·lació). Aquestes es debaten en la següent sessió plenària.
QUI POT PREGUNTAR?
Tots els diputats poden formular, sempre per escrit, preguntes i interpel·lacions. En el cas de les preguntes hauran d'indicar si pretenen que els siguin contestades en ple o en comissió, ja que en cas contrari es tramitaran per escrit.
Un ple de control té un màxim de 24 preguntes i per determinar qui pot preguntar en cada sessió tenen prioritat aquells diputats que encara no haguessin formulat preguntes en ple en aquell període de sessions. Una resolució de la Presidència de juny de 1996 estableix que, al marge de quotes, tots els grups parlamentaris estan facultats per presentar setmanalment almenys una pregunta.
En el cas de les interpel·lacions, en cap ordre del dia no podrà incloure-se'n més d'una d'un mateix grup parlamentari.
La inclusió en l'ordre del dia del ple de preguntes i interpel·lacions es du a terme en funció de la quota resultant d'assignar una d'aquestes iniciatives per cada deu diputats i període de sessions, de manera que un grup amb deu o menys diputats disposa en principi d'una única oportunitat d'interpel·lar o preguntar el Govern en el ple de la Cambra en cada període ordinari de sessions (febrer-juny i setembre-desembre).
QUÈ ES POT PREGUNTAR?
Les interpel·lacions són reservades a l'actuació del Govern o d'algun dels ministeris en matèria de política general, mentre que les preguntes poden referir-se a qualsevol assumpte que afecti l'Executiu.
La Taula del Congrés (per delegació el president de la Cambra) podrà no admetre a tràmit una pregunta quan es refereixi a qüestions d'exclusiu interès de qui les formula o de qualsevol altra persona singularitzada, així com les que es refereixin a consultes d'índole estrictament jurídic (art. 186.2 R.C.).
Les preguntes davant del ple s'han de limitar a l'escarida formulació d'una qüestió.
L'ordre del dia d'una sessió de control al Govern en el Congrés es tanca les vuit de la tarda de la setmana anterior si bé, l'esmentada resolució de la Presidència de juny de 1996 va obrir la possibilitat que els grups puguin, fins al migdia del dilluns previ al ple de control, substituir les seves preguntes per altres referides a acords adoptats pel Consell de Ministres o a assumptes d'especial actualitat.
QUI CONTESTA?
Els parlamentaris dirigeixen les seves preguntes i interpel·lacions de forma genèrica al Govern i és aquest el que decideix quin dels seus membres les ha de respondre. En el ple són els ministres i en les comissions poden ser secretaris d'Estat o sotssecretaris.
La presència del president del Govern per respondre preguntes davant del ple no està recollida al Reglament. A la pràctica, el cap de l'Executiu respon els dimecres en el Congrés a tres preguntes dels grups parlamentaris, no respon interpel·lacions i no participa en la sessió de control al Govern en el Senat.
COM ES CONTESTA?
En la setena Legislatura, un acord dels grups parlamentaris va fixar en 30 minuts la durada màxima del debat d'una interpel·lació davant del ple del Congrés, limitant la participació en el mateix al diputat interpel.lant i al membre del Govern que li respon.
En el cas de les preguntes, el seu debat en ple es limita a 5 minuts repartits per igual entre el diputat que formula la qüestió i el membre del Govern que la respon. La durada és més àmplia en comissió.
Per a les preguntes amb resposta escrita el Govern disposa d'un termini de 20 dies per a la seva contestació, encara que aquest termini pot ser prorrogat a petició de l'Executiu o per acord de la Taula.
COMPAREIXENCES DEL GOVERN (art. 110 C.E. i art. 203 R.C.)
A més d'a petició pròpia, els membres del Govern han d'acudir al Parlament per informar sobre un assumpte determinat quan la Taula i la Junta de Portaveus ho acordin a petició de dos grups parlamentaris o de la cinquena part de la Cambra o de la comissió, en funció de l'àmbit per al qual se sol·liciti la compareixença.
En aquesta compareixença, després de la intervenció del membre del Govern podran prendre la paraula els grups parlamentaris per fer preguntes o sol·licitar més informació.
- Formació de l'Executiu (Debat d'investidura)
- La seva possible cessació (moció de censura i qüestió de confiança.
- El control de la gestió dels diferents Departaments
Per a aquesta funció, el Parlament disposa de:
PREGUNTES, INTERPEL·LACIONS I COMPAREIXENCES DEL GOVERN (art. 109-111 C.E. i 180-192 R.C.)
És la forma en la qual el Parlament controla "el dia a dia" de la gestió del Govern. L'Executiu i cada un dels seus membres estan sotmesos a les preguntes i interpel·lacions que se'ls formulin a les Cambres (art. 111 CE) el Congrés i el Senat podran sol·licitar la presència dels membres del Govern en ple i comissió (art. 110.1 C.E.), així com demanar "la informació i ajuda que precisin del Govern i dels seus departaments i de qualssevol autoritats de l'Estat i de les Comunitats Autònomes" (art. 109 C.E.).
Una sessió plenària ordinària dedica per regla general un mínim de dues hores a debatre preguntes i interpel·lacions. Aquestes sessions de control es duen a terme els dimecres (al matí en el Senat i a la tarda en el Congrés).
En primer lloc es debaten les preguntes i, a continuació, les interpel·lacions. La resposta del Govern a aquestes últimes dóna lloc a una iniciativa del grup interpel.lant que recull les conclusions d'aquest debat amb l'Executiu i les converteix en propostes (moció conseqüència d'interpel·lació). Aquestes es debaten en la següent sessió plenària.
QUI POT PREGUNTAR?
Tots els diputats poden formular, sempre per escrit, preguntes i interpel·lacions. En el cas de les preguntes hauran d'indicar si pretenen que els siguin contestades en ple o en comissió, ja que en cas contrari es tramitaran per escrit.
Un ple de control té un màxim de 24 preguntes i per determinar qui pot preguntar en cada sessió tenen prioritat aquells diputats que encara no haguessin formulat preguntes en ple en aquell període de sessions. Una resolució de la Presidència de juny de 1996 estableix que, al marge de quotes, tots els grups parlamentaris estan facultats per presentar setmanalment almenys una pregunta.
En el cas de les interpel·lacions, en cap ordre del dia no podrà incloure-se'n més d'una d'un mateix grup parlamentari.
La inclusió en l'ordre del dia del ple de preguntes i interpel·lacions es du a terme en funció de la quota resultant d'assignar una d'aquestes iniciatives per cada deu diputats i període de sessions, de manera que un grup amb deu o menys diputats disposa en principi d'una única oportunitat d'interpel·lar o preguntar el Govern en el ple de la Cambra en cada període ordinari de sessions (febrer-juny i setembre-desembre).
QUÈ ES POT PREGUNTAR?
Les interpel·lacions són reservades a l'actuació del Govern o d'algun dels ministeris en matèria de política general, mentre que les preguntes poden referir-se a qualsevol assumpte que afecti l'Executiu.
La Taula del Congrés (per delegació el president de la Cambra) podrà no admetre a tràmit una pregunta quan es refereixi a qüestions d'exclusiu interès de qui les formula o de qualsevol altra persona singularitzada, així com les que es refereixin a consultes d'índole estrictament jurídic (art. 186.2 R.C.).
Les preguntes davant del ple s'han de limitar a l'escarida formulació d'una qüestió.
L'ordre del dia d'una sessió de control al Govern en el Congrés es tanca les vuit de la tarda de la setmana anterior si bé, l'esmentada resolució de la Presidència de juny de 1996 va obrir la possibilitat que els grups puguin, fins al migdia del dilluns previ al ple de control, substituir les seves preguntes per altres referides a acords adoptats pel Consell de Ministres o a assumptes d'especial actualitat.
QUI CONTESTA?
Els parlamentaris dirigeixen les seves preguntes i interpel·lacions de forma genèrica al Govern i és aquest el que decideix quin dels seus membres les ha de respondre. En el ple són els ministres i en les comissions poden ser secretaris d'Estat o sotssecretaris.
La presència del president del Govern per respondre preguntes davant del ple no està recollida al Reglament. A la pràctica, el cap de l'Executiu respon els dimecres en el Congrés a tres preguntes dels grups parlamentaris, no respon interpel·lacions i no participa en la sessió de control al Govern en el Senat.
COM ES CONTESTA?
En la setena Legislatura, un acord dels grups parlamentaris va fixar en 30 minuts la durada màxima del debat d'una interpel·lació davant del ple del Congrés, limitant la participació en el mateix al diputat interpel.lant i al membre del Govern que li respon.
En el cas de les preguntes, el seu debat en ple es limita a 5 minuts repartits per igual entre el diputat que formula la qüestió i el membre del Govern que la respon. La durada és més àmplia en comissió.
Per a les preguntes amb resposta escrita el Govern disposa d'un termini de 20 dies per a la seva contestació, encara que aquest termini pot ser prorrogat a petició de l'Executiu o per acord de la Taula.
COMPAREIXENCES DEL GOVERN (art. 110 C.E. i art. 203 R.C.)
A més d'a petició pròpia, els membres del Govern han d'acudir al Parlament per informar sobre un assumpte determinat quan la Taula i la Junta de Portaveus ho acordin a petició de dos grups parlamentaris o de la cinquena part de la Cambra o de la comissió, en funció de l'àmbit per al qual se sol·liciti la compareixença.
En aquesta compareixença, després de la intervenció del membre del Govern podran prendre la paraula els grups parlamentaris per fer preguntes o sol·licitar més informació.
- C.E. (Constitució Espanyola)
- R.C. (Reglament del Congrés)
- R.S. (Reglament del Senat)
Entrades
Publica un comentari a l'entrada