OFICINA PARLAMENTÀRIA

La intervenció del Parlament en el control del Govern no es limita al de les activitats dels diferents departaments -mitjançant preguntes, interpel·lacions i compareixences de l'Executiu- sinó que, a més, participa de forma decisiva en la seva pròpia formació i en la seva possible cessació.

Els tres instruments per a això són:

- El debat d'investidura

- La moció de censura

- La qüestió de confiança

1. EL DEBAT D'INVESTIDURA (art. 99 C.E.)

El debat d'investidura és fruit de l'obligació de la qual el candidat a president del Govern proposat pel Rei hagi d'exposar el seu programa polític davant del Congrés dels Diputats i obtenir la confiança de la Cambra.

Perquè un candidat sigui finalment nomenat president pel Rei, l'art. 99 de la Constitució Espanyola preveu un debat d'investidura i en la votació, que serà pública per crida (art. 85.2 R.C.), poden donar-se dos supòsits:

- Que el candidat obtingui el suport de la majoria absoluta del Congrés, amb la qual cosa el Rei el nomenarà President del Govern.

- Que no obtingui aquesta majoria. En aquest cas, es produirà una nova votació 48 hores després, amb la que el candidat en tindrà prou amb la majoria simple.

Si encara així el candidat no aconseguís el suport del Congrés, el Rei haurà de proposar nous noms la investidura dels quals seguirà el mateix tràmit. Si en dos mesos des de la primera votació cap candidat no obtingués la confiança requerida, el Rei dissoldrà ambdues Cambres i convocarà noves eleccions.

La intervenció del Parlament en la formació del Govern acaba amb la investidura del seu President, ja que la resta dels seus membres seran nomenats pel Rei a proposta del Cap de l'Executiu.

El debat d'investidura s'ha de seguir no solament en cas de l'inici d'una nova Legislatura, sinó també en altres supòsits, com són la mort o dimissió del President del Govern.

2. MOCIÓ DE CENSURA (art. 113-114.2 C.E. i art. 175 a 179 R.C.)

És, al costat de la qüestió de confiança, una de les formes en les quals el Parlament pot intervenir en la cessació del Govern, en exigir la seva responsabilitat política. Amb aquest mecanisme la Cambra Baixa pot enderrocar al Govern retirant-lo la confiança atorgada en la investidura.

La moció de censura, com tota moció, és una proposta de resolució a la Cambra, el contingut fonamental de la qual és la substitució del President del Govern per un candidat alternatiu.

La seva principal característica és, per tant, el seu caràcter constructiu, ja que impedeix que el Congrés pugui fer caure un Govern sense proposar un nou president. La moció de censura funciona, alhora, com a censura al Govern i com a investidura del candidat destinat a substituir l'anterior.

TRAMITACIÓ

Iniciativa. - Poden presentar-la, almenys, una dècima parteix dels diputats i ha d'incloure simultàniament el nom d'un candidat a la Presidència del Govern. Podran afegir-s'hi en els dos dies següents mocions alternatives que han de complir els mateixos requisits.

Debat i votació. - La moció no podrà sotmetre's a votació fins i tot transcorreguts cinc dies des de la seva presentació. En el debat intervindran, primer, un dels diputats signants i el candidat alternatiu - ambdós sense límit de temps per exposar, respectivament els motius de la censura i el programa polític alternatiu -, seguits d'un representant de cada grup parlamentari, que disposaran de trenta minuts.

Perquè la iniciativa prosperi, és precisa la majoria absoluta de la Cambra, moment en què entra en funcionament el seu doble caràcter: per una part, el Govern presenta la seva dimissió i, per una altra, el Rei nomena president del Govern al candidat inclòs en ella.

Existeix, a més, un límit temporal: si la moció de censura fracassa, els mateixos diputats que la van subscriure no en podran presentar cap altra en el mateix període de sessions.

Durant la tramitació de la moció, el President no podrà presentar una proposta de dissolució de les Corts Generals, sent una de les excepcions a l'atribució recollida a l'art. 115 de la Constitució Espanyola, relativa a aquesta capacitat de proposar la dissolució de les Cambres.

En algunes ocasions els grups polítics presenten mocions amb què pretenen la REPROVACIÓ d'un membre concret del Govern per la gestió en el seu departament o per algun assumpte específic. Aquesta figura no està contemplada ni a la Constitució Espanyola ni al Reglament del Congrés i manca per tant d'efectes vinculants i no té més que una repercussió merament política. Això és així, perquè el Govern respon solidàriament de la seva gestió política davant del Congrés dels Diputats (art. 108 CE)

3. LA QÜESTIÓ DE CONFIANÇA (art. 112-114.1 C.E. i 173-174 R.C.)

També en aquest cas està en joc la continuïtat del Govern, amb la diferència respecte a la moció de censura que la qüestió de confiança és iniciativa del president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres.

Per tant, es tracta d'una relació de confiança personal entre el President i el Congrés dels Diputats, en la qual el Govern apareix com el subjecte passiu que sofrirà les conseqüències, a causa de la seva responsabilitat col·legiada. Però, mentre que amb la moció de censura l'oposició el que persegueix és enderrocar el Govern, amb la qüestió de confiança és l'Executiu, i concretament el seu President, el que pretén enfortir la seva autoritat.

La qüestió de confiança ha de versar, bé sobre el programa polític del Govern, bé sobre una declaració de política general. (art. 173 R.C.)

El debat es desenvolupa d'acord amb les mateixes pautes de la investidura i la moció de censura i no podrà produir-se fins i tot transcorregudes 24 hores des de la seva presentació. La diferència fonamental és que n'hi haurà prou amb la majoria simple perquè es consideri que el cap de l'Executiu ha obtingut la confiança de la Cambra.