COMISSIONS PARLAMENTÀRIES

La Constitució Espanyola estableix que les CambresCàmeres funcionaran en ple i per comissions (art. 75.1 C.E.). Les comissions són òrgansorgues de preparació de les decisions del ple en dictaminar els texts legislatius. A més, poden demanar la informació i documentació que necessitinprecisin de l'Executiu i requerir la presència de membres del Govern, autoritats, funcionaris i altres personalitats.

Estan integrades per un nombre de membres que fixa la Taula (En la VII Legislatura: 40 en el Congrés i 25 en el Senat) que es distribueix entre els grups parlamentaris en proporció amb els seus components (art. 40.1 R.C i art. 51.1 R.S). D'aquesta forma les comissions reflecteixen a petita escala la composició política de la Cambra.
La distribució acordada per la Taula del Congrés el maig de 2000 va ser la següent:
  • GPP: 21 diputats
  • GSC: 13 diputats
  • CIU: 2 diputats
  • IU: 1 diputat
  • PNB: 1 diputat
  • CC: 1 diputat
  • GMX: 1 diputat

Quant al Senat, el repartiment dels vint-i-cinc components de cada comissió és:

  • GPP: 14 diputats
  • GSC: 6 diputats
  • CIU: 1 diputat
  • ECP: 1 diputat
  • PNB: 1 diputat
  • CC: 1 diputat
  • GMX: 1 diputat

(ECP: Entesa Catalana de Progrés)

Els grups poden substituir els seus representants en les comissions en qualsevol moment, bé de forma permanent mitjançant escrit al president del Congrés o per a un assumpte excepcional mitjançant comunicació verbal al president de la comissió. Els membres del Govern podran assistir amb veu a les comissions però només podran votar en aquelles de les quals formin part. (art. 40.2 i 40.3 R.C)

Les comissions, tant en el Congrés com en el Senat, es divideixen entre les que tenen caràcter permanent i la seva existència és així prevista al Reglament i les no permanents, que es creguin eventualment per a un treballfeina concret, acabat el qual s'extingeixen.

El termini màxim del qual reglamentàriament disposen les comissions és de DOS MESOS, llevat d'acord en contrari de la Taula de la Cambra.

Al si de les comissions funcionen les ponències que, constituïdes per un númeronombre reduït de parlamentaris (tots els grups estan representats) porten a capcaporal el treballfeina legislatiu més detallat, fent una primera lectura dels texts i de les esmenes presentades als mateixos i que presenten a la comissió un informe amb les seves conclusions i acords.

Al Senat aquests "grups de treball" poden ser no legislatius, però en el Congrés, quan es formen per a la realització d'un informe sobre assumptes concrets, reben el nom de subcomissions, com va establir una resolució de la Presidència de la Cambrade juny de 1996.

COBERTURA INFORMATIVA: Les sessions de les comissions no són públiques, encara que a elles podran assistir els representants dels mitjans de comunicació degudament acreditats (art. 64.1 R.C.), llevat d'aquelles que tinguin caràcter secret per haver-n'hi així aprovat la majoria absoluta dels seus membres (art. 64.2 R.C).En el cas de les comissions d'investigació, els periodistes poden assistir a les sessions en les quals se celebrin comissions informatives, llevat que aquestes afecten matèries reservades o que la comissió consideri que versen sobre matèries que coincideixin amb procediments judicials.Les ponències i les subcomissions se celebren per regla general a porta tancada, així com les reunions de les Comissions de l'Estatut dels Diputats o d'Incompatibilitats en el cas del Senat.

COMISSIONS PERMANENTS

El Reglament del CONGRÉS assenyala que són catorze les comissions permanents legislatives de la Cambra: Constitucional; Assumptes Exteriors; Justícia i Interior; Defensa; Educació, Cultura i Esport; Economia i Hisenda; Pressuposts; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Infraestructures; Polítiques Social i Ocupació; Sanitat i Consum; Règim de les Administracions Públiques; Medi ambient; i Ciència i Tecnologia.

Quant a les no legislatives, es troben les de Reglament (Presidida pel president del Congrés i de la qual formen part la resta dels membres de la Taula) (art. 47 R.C); la de l'Estatut dels Diputats (formada per un membre de cada un dels grups) i la de Peticions (també formada per un diputat de cada grup i la funció del qual és la d'examinar les peticions individuals o col·lectives que rebi el Congrés (art. 77 C.E) i remetre-les al Defensor del Poble, a alguna comissió del Congrés, al Senat, al Govern, als tribunals, al Ministeri Fiscal, a les comunitats autònomes, diputacions o ajuntaments. (art. 49.2 R.C).

A més, també són comissions permanents no legislatives del Congrés les de Control Parlamentari de RTVE, Cooperació Internacional per al Desenvolupament i la comissió més recent consultiva de nomenaments, al capdavant de la qual hi ha la presidenta de la CambraCàmera i que està integrada pels portaveus dels diferents grups.

En el SENAT, les comissions permanents legislatives són setze: Constitucional; Assumptes Exteriors; Justícia; Defensa; Educació, Cultura i Esport; Economia, Comerç i Turisme; Pressuposts; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Infraestructures; Treballi Assumptes Socials; Sanitat i Consum; Interior i Règim de les Administracions Públiques; Medi ambient; Ciència i Tecnologia; Hisenda i la comissió general de la Comunitats Autònomes.

Aquesta última té una composició i funcions especials, ja que és l'òrgan encarregat d'informar de qualsevol matèria que pugui estar relacionada amb les competències autonòmiques.

Les comissions permanents no legislatives en el Senat inclouen, a més de les de Reglament, Peticions, Nomenaments i Incompatibilitats (equival a la d'Estatut dels Diputats), les de Suplicatoris, Entitats Locals, Assumptes Iberoamericans i la que s'encarrega de la Societat de la Informació i del Coneixement.El Congrés i el Senat tenen constituïdes les següents comissions mixtes de caràcter permanent en què participen diputats i Senadors: Relacions amb el Tribunal de Comptes; Relacions amb el Defensor del Poble; per a l'UE; dels drets de la dona i per a l'estudi del problema de les drogues.

COMISSIONS NO PERMANENTS

A més de les comissions d'estudi (especials, en el Senat) destaquen entre les no permanents les

COMISSIONS D'INVESTIGACIÓ:

El Congrés i el Senat, o ambdues Cambres conjuntament, poden nomenar Comissions d'Investigació sobre qualsevol assumpte d'interès públic (art. 76.1 C.E.) que plasmen les seves conclusions en un dictamen que es discuteix en el Ple de la CambraCàmera.

- La Taula, dos grups parlamentaris o la cinquena part dels diputats poden proposar al Ple la creació d'una Comissió d'Investigació.


- Tots els ciutadans espanyols i estrangers que resideixin a Espanya estan obligats a comparèixer davant d'una comissió d'investigació si així se'ls sol·licita, d'acord amb determinats procediments.


- Les decisions en les comissions d'investigació s'adopten pel criteri de vot ponderat (proporcionalment al nombre de diputats que disposen els grups en el ple).


- Les conclusions d'una comissió d'investigació parlamentària no són vinculants per als tribunals, ni afecten resolucions judicials, sense perjudici que el resultat de la investigació sigui comunicat al Ministeri Fiscal per a l'exercici, quan procedeixi, de les accions oportunes. (art. 76.1 C.E.)

  • C.E. (Constitució Espanyola)
  • R.C. (Reglament del Congrés)
  • R.S. (Reglament del Senat)

0 comentaris

Entrades recents:

Comentaris recents: